En els darrers anys s'ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-lo són diversos, però hi destaquen els genètics i els ambientals. Un dels factors ambientals més importants és la contaminació (principalment la derivada de la combustió de productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s'hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d'enfrontar-se, que aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives.
Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l'aparell respiratori com l'asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l'èczema i la urticària, o amb aquelles reaccions greus d'inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l'aparell respiratori i/o el cardiovascular (anafilaxi).
Els medicaments que alleugen els símptomes respiratoris més utilitzats són els antihistamínics orals i els corticoides nasals per a la rinoconjuntivitis, i els broncodilatadors i corticoides inhalats per a l'asma.
En el cas d'anafilaxi o reacció al·lèrgica greu, cal injectar-se adrenalina (epinefrina) de manera immediata, i requereix assistència mèdica urgent.
La immunoteràpia consisteix en l'administració, per via subcutània o sublingual, a dosis progressives fins arribar a una dosis de manteniment, d'un extracte derivat de la font al·lergènica durant un període d'entre tres i cinc anys. L'objectiu és aconseguir que el sistema immunitari deixi de considerar aquell element com a estrany i no es produeixi l'al·lèrgia.
La immunoteràpia s'utilitza especialment per a l'al·lèrgia al pol·len, als àcars, al pèl d'alguns animals, a les espores dels fongs i a les picades de vespa i abella.
 |
| https://pixabay.com/photo-18656/ Public Domain Pictures |
Font:Canal Salut Generalitat Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada