IMMUNITAT ARTIFICIAL: LES VACUNES

Com tots sabeu hi ha dos tipus d'immunitat: natural i adquirida. Doncs dins de la immunitat adquirida podem distingir entre immunitat adquirida de forma natural i de forma artificial.

Avui vull centrar-me en la immunitat adquirida de forma artificial, que pot ser:

- Passiva, si l'organisme rep, d'altre ser viu, els anticossos contra l'antígen mitjançant la inoculació d'anticossos per exemple els sèrums

- Activa, si és el propi organisme el que desencadena la resposta immunitària front a l'antigen sintetitzant anticossos, mitjançant inoculació de vacunes

http://image.slidesharecdn.com/sistemainmune-100311082619-phpapp02/95/sistema-inmune-17-728.jpg?cb=1268295991

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Immunitat_(medicina).png/600px-Immunitat_(medicina).png

LES VACUNES

El metge anglés Edward Jenner, al final del segle XVIII, va aconseguir que persones sanes fossin immunes a la verola.

El mètode que utilitzava era injectar a les persones extractes de pústules de vaques malaltes de cow pox, una malaltia molt semblant a la verola humana; les persones injectades no van patir mai de la verola. D'aquesta manera, Jenner va inventar el mètode de la vacunació. Òbviament, vacuna ve de vaca.

Edward Jenner By Sir Thomas Lawrence (1769 – 1830) ([1]) [Public domain], via Wikimedia Commons

Actualment existeixen diferents procediments per a la fabricació de vacunes:

·  Inactivades: Es fan amb microorganismes tractats en condicions que perden les seves propietats nocives. Exemples: vacunes de la grip, còlera, hepatitis A

·  Vives atenuades: Es fan amb microorganismes cultivats per a que perdin el seu poder patògen. Exemples: vacunes del xarampió, les paperes...

·  Toxoides: Són components tòxics inactius dels microorganismes que causen la malaltia. Exemples: vacuna del tètan, diftèria.

·  Subunitats: Compostes per fragments de microorganismes (part d’una proteïna) que provoquen respostes immunes. Exemple: Vacuna de l’hepatitis B.

Actualment estan en desenvolupament vacunes d’ADN ja que es possible aïllar els gens que codifiquen determinants antigènics en els microorganismes. Aquests gens es poden introduir en bacteris, llevats o cultius de cèl.lules de mamífers, on es clonen i on produeixen grans quantitats d'un determinat antigènic específic que posteriorment s'utilitza per elaborar la vacuna corresponent.

 Font: Professor Bartomeu Vilanova Suau