ANTÍGENS I ANTICOSSOS

Entre els elements que intervenen en la immunitat específica estan: els antígens i els anticossos.

ANTÍGENS

Els antígens són qualsevol substància que sigui capaç de desencadenar una resposta immunitària . Generalment són macromolècules alienes a l’organisme (heteroantígens) que pertanyen a microorganismes patògens.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinRKrQBOWwBe2K_xfRIg-yc1NgT1nBjB4nDoxKySrGMoFD7OvNOEPwECNHw_RLx1SeHqwElUqchIJ2zQ7sxnVoxDpKycuF6zs88tcWLo2sSd24Ft8hVGaoLJiJbDcKZtnW2BPY4rt8sI9r/s320/antigeno.png

També hi ha Isoantígens,  molècules procedents d’individus de la mateixa espècie (sistema ABO)

http://deconceptos.com/wp-content/uploads/2012/01/antigeno.jpg

PARTS D'UN ANTIGEN:

1. Determinant antigènic

Zona de la molècula de l’antigen per la qual s’uneix a l'anticòs; segons el determinant els antígens poden ser monovalents (un punt d’unió) i polivalents (molts punts d’unió)

 

http://image.slidesharecdn.com/clase5linfocitob-150223092058-conversion-gate02/95/curso-inmunologia-05-linfocitos-b-y-anticuerpos-13-638.jpg?cb=1424943755

2. Haptens

Petites molècules que tenen capacitat per unir-se a anticossos específics però que per si soles no tenen capacitat immunogènica.

http://image.slidesharecdn.com/respuestainmunitariaadaptativahumoral-150102232623-conversion-gate01/95/respuesta-inmunitaria-adaptativa-humoral-8-638.jpg?cb=1420241253

ANTICOSSOS

Són molècules proteiques del tipus de les globulines per la qual cosa reben el nom d’immunoglobulines (Ig) produïdes pels limfòcits B que estan destinades a unir-se específicament als antígens.

Els anticossos es troben en dos formes: en forma soluble secretada a la sang i altres fluids del cos, i en forma unida a la membrana cel·lular, ancorada a la superfície d'un limfòcit B.

   A) Anticossos de superfície

Romanen adherits a la superfície de la membrana dels limfòcits B

    B) Anticossos lliures

Són segregats a l’exterior de la cèl·lula com a anticossos solubles circulants a la sang. Són segregats per les cèl·lules plasmàtiques que tenen el RER molt desenvolupat.

Estructura

Quatre cadenes polipeptídiques: dues lleugeres i dues pesants. Les cadenes H (pesants) i L (lleugeres) estan unides per ponts disulfur. 

La molècula té un aspecte tridimensional en forma d’Y, que es compon d’una tija formada per una part de les cadenes pesants amb els radicals COOH terminals i per dos braços formats per les altres cadenes pesants i per les dues cadenes lleugeres, totes amb el radical amino –NH2 terminals. Els extrems aminats de les cadenes H i L s’anomena zona variable de la Ig. El lloc d’unió amb l'anticòs es pot considerar com un forat entre les porcions variables d’una cadena H i una L. Així doncs, un anticòs té dues zones d’unió amb l’antigen, són bivalents.

http://image.slidesharecdn.com/bloc6-140606013358-phpapp01/95/biologia-pau-immunologia-cat-8-638.jpg?cb=1402018483