ANTICOSSOS MONOCLONALS

Avui parlarem sobre els anticossos monoclonals que són una eina molt útil per al tractament d'algunes malalties. Aquest tractament se li crida Immunoteràpia

• Característiques:

− Anticòs produït per un únic clon de limfòcits B.

− És un producte homogeni i específic fàcil de produir per comercialitzar-lo.

• Obtenció d’anticossos monoclonals:

1. Provocar la resposta immunitària d’un animal de laboratori:  s’injecten a una rata els antígens contra els quals es vol produir anticossos específics.

2. Extracció de la melsa del animal, que conté limfòcits B sensibilitzats contra l’antigen.

3. Selecció d’un clon de limfòcits B.

4. Fusió cel·lular dels limfòcits B amb una cèl·lula tumoral (mieloma):

La cèl·lula híbrida (hibridoma) és immortal i produeix anticossos monoclonals.

• Aplicacions:

− Diagnòstic: reconeixement de molècules: drogues, hormones...

− Tractament de: infeccions per immunització passiva, quan no existeix una vacuna. Com al·lèrgies, càncer, autoimmunitat...

− Investigació biomèdica: biosensors, detecció d’al·lèrgens...

• Anticossos monoclonals quimèrics:

− Els anticossos monoclonals de rata són atacats i destruïts pel sistema immunitari humà.

− Solució: síntesi de anticossos monoclonals quimèrics o humanitzats per enginyeria genètica que tinguin la regió variable del animal i la regió constant humana.

 Anticossos Monoclonals per al tractament del càncer
"Monoclonal antibodies" by Ch1902 vector, Ramujana original raster - Image:MonoclonalAb.jpg. Licensed under Public Domain via Commons 

 

Obtenció dels Anticossos Monoclonals
By Adenosine (Own work) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0), via Wikimedia Commons

AL.LÈRGIA

L'al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l'organisme en entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques. Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d'animals i les espores dels fongs. La reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades d'insectes (vespa, abella), etc.

En els darrers anys s'ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-lo són diversos, però hi destaquen els genètics i els ambientals. Un dels factors ambientals més importants és la contaminació (principalment la derivada de la combustió de productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s'hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d'enfrontar-se, que aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives.

Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l'aparell respiratori com l'asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l'èczema i la urticària, o amb aquelles reaccions greus d'inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l'aparell respiratori i/o el cardiovascular (anafilaxi).

Els medicaments que alleugen els símptomes respiratoris més utilitzats són els antihistamínics orals i els corticoides nasals per a la rinoconjuntivitis, i els broncodilatadors i corticoides inhalats per a l'asma.

En el cas d'anafilaxi o reacció al·lèrgica greu, cal injectar-se adrenalina (epinefrina) de manera immediata, i requereix assistència mèdica urgent.

La immunoteràpia consisteix en l'administració, per via subcutània o sublingual, a dosis progressives fins arribar a una dosis de manteniment, d'un extracte derivat de la font al·lergènica durant un període d'entre tres i cinc anys. L'objectiu és aconseguir que el sistema immunitari deixi de considerar aquell element com a estrany i no es produeixi l'al·lèrgia.

La immunoteràpia s'utilitza especialment per a l'al·lèrgia al pol·len, als àcars, al pèl d'alguns animals, a les espores dels fongs i a les picades de vespa i abella.

https://pixabay.com/photo-18656/ Public Domain Pictures

Font:Canal Salut Generalitat Catalunya

ELS MISTERIS DEL SISTEMA IMMUNITARI

Per a descansar de tant tecnicisme sobre immunologia, avui us posaré un link a un vídeo infantil d'una sèrie molt antiga per a vosaltres que explica de forma molt fàcil el sistema immunitari. Espere que us agrade

A més també parlarem d'un document molt interessant per a transmetre informació sobre immunologia de forma molt didàctica i senzilla. Es tracta de “Els misteris del sistema immunitari” compilat per la Societat Japonesa d’Immunologia (JSI),  il·lustrat per Tomoko Ishikawa i traduit per Aura Muntasell, Mariona Pascal i Manel Juan, Societat Catalana d’Immunologia.

https://ccimmunologia.files.wordpress.com/2013/10/els-misteris-del-sistema-immunitari.pdf

La Fundació Dr. Antoni Esteve i la Societat Catalana d’Immunologia editen l’any 2010 per primer cop la versió catalana de ” Your amazing immune system”, una eina que pretén facilitar la divulgació d’aquesta disciplina científica a les escoles amb un llenguatge divulgatiu i amb il·lustracions didàctiques per abordar en primer lloc els conceptes bàsics de la immunologia i el funcionament del sistema immunitari. La segona part de la publicació aproxima els estudiants a les malalties infeccioses, les autoimmunitàries i les reaccions al·lèrgiques per a concloure amb el paper de la immunoteràpia en el tractament del càncer.

L’edició japonesa la va editar Shinobu Yamashita, del departament d’edició de Yodosha, i les il·lustracions que acompanyen el text, que es mantenen exactament igual en aquesta versió catalana, són a càrrec de Tomoko Ishikawa. L’encarregat de supervisar l’edició en catalàva ser Manel Juan, president de la Societat Catalana d’Immunologia.

La Fundació Dr. Antoni Esteve, en col·laboració amb la Societat Catalana d’Immunologia (SCI) i l’European Federation of Immunological Societies (EFIS), va publicar l’adaptació de l’original japonès a la versió catalana. Aquest treball és un exemple de col·laboració entre diferents institucions(Elisabet Serés, Manel Juan, Aura Muntasell, Mariona Pascal, Fèlix Bosch) i està molt bé, perquè necessitem crear sinergies per a desfer el desconeixement i la invisibilitat de les al·lèrgies, i especialment de l’alimentària.
Aquest document està dividit en dues parts:
- Part I: La immunologia
-Part II: Les malalties

En ambdues s'explica de forma molt didàctica i senzilla, per a xiquets, què és i com funciona el sistema immunològic i les alteracions o malalties que es poden produir. Trobareu imatges com aquesta:

Producció  d'anticossos

Gaudir de la seua lectura!

VACUNA CONTRA LA SIDA

La vacuna contra la sida, més a prop

El 2016 es començaran a fer els assajos clínics d’una possible vacuna terapèutica contra la sida, l’HTI. La vacuna no curaria la malaltia, però sí que podria controlar el virus sense la necessitat de tractament. La investigació està dirigida conjuntament per l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Institut de Recerca de la Sida, l’IrsiCaixa.

                            Vídeo ‘La vacuna contra la sida, més a prop’

L’Hospital Clínic de Barcelona i l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) començaran el 2016 els assajos clínics d’una possible vacuna terapèutica contra la sida, l’HTI. Si els resultats són bons, es podria comercialitzar d’aquí a uns 7 anys. La vacuna no eradicaria el virus al 100%; la idea és poder “estimular el sistema immunitari de la persona infectada perquè sigui capaç de controlar el virus sense necessitat de tractament”, explica la doctora Beatriz Mothe, metge i investigadora a l’IrsiCaixa.

A banda de fer recerca per aconseguir una vacuna, s’estan duent a terme altres investigacions per desenvolupar nous fàrmacs que aconsegueixin tractar el VIH.“Lluitem per entendre on s’amaga el virus i poder desenvolupar així la tecnologia i el tractament que puguin fer sortir el virus dels amagatalls i destruir-lo quan surti”, explica el doctor Javier Martínez, investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a l’IrsiCaixa. “Volem fer un kick and kill al virus: la puntada de peu la faríem amb els medicaments, i acabaríem de matar el virus amb la vacuna”, comenta Martínez.

La importància d’un diagnòstic precoç

Cada any es detecten a Catalunya entre 700 i 800 noves infeccions pel VIH, i el col·lectiu més afectat és l’homosexual. A Barcelona un 80% dels casos nous corresponen a homes que practiquen sexe amb altres homes. Fer un diagnòstic precoç en centres com el Barcelona Checkpoint i començar ràpidament el tractament és clau per millorar la qualitat de vida dels afectats. Però també és essencial per a la investigació, ja que així es disposa de candidats ideals per als assajos clínics.

La XV Conferència Europea sobre la Sida se celebra a Barcelona

Del 21 al 24 d’octubre més de 4.000 investigadors es reuniran al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB) per parlar dels avenços científics que s’han produït en l’àmbit del tractament i de la possible curació de la infecció pel VIH, entre altres qüestions. Ho faran en el marc de la XV Conferència Europea sobre la Sida, una trobada que té lloc bianualment.

Font: Digital de Barcelona. Publicat el 21/10/2015 a les 08:10 h. Alba Rodríguez

NOTÍCIA SOBRE LA VACUNA DE LA SIDA

La vacuna de la sida es subministrarà a humans el 2016

Els responsables d'aquest tractament destaquen els bons resultats que ja ha donat en els animals

05.12.2015 | 07:22
La vacuna de la sida es subministrarà a humans el 2016 

By Getty Images

EFE El cap de la Unitat de VIH de l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Bonaventura Clotet, ha anunciat que l'any que ve es començarà a subministrar a humans una vacuna terapèutica que desperta la resposta a aquest virus que tenen les persones que controlen per si mateixes la infecció.

Bonaventura Clotet, així mateix director de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, ha explicat els avenços en la investigació de la sida a la inauguració del curs acadèmic del grau de Medicina impartit de manera conjunta per les universitats Pompeu Fabra (UPF) i Autònoma de Barcelona ( UAB).

El codirector del programa Hivacat per al desenvolupament de la vacuna contra la sida ha explicat que la vacuna està donant molt bons resultats en animals i s'està treballant per "iniciar estudis amb persones infectades a finals del primer semestre de l'any que ve".

Bonaventura Clotet ha situat 2020 com a horitzó per poder eradicar el VIH i curar la sida i 2030 per acabar amb el creixement de l'epidèmia, que ja ha afectat 72 milions de persones al món.

L'investigador ha destacat l'èxit del tractament retroviral que s'està donant als infectats de VIH i ha destacat que si no es comença quan es porta molt de temps infectat i el sistema immunitari ja és molt feble l'esperança de vida és "normal" i no es pot contagiar a ningú.

El problema és que el tractament amaga el virus i aquest queda en fase latent, en què no expressa res i el sistema immunitari no el detecta, cosa que el fa molt lent per aconseguir els objectius de curar la malaltia i acabar amb la pandèmia.

A més, si s'interromp o fa mal el tractament el virus "rebrota i es replica", per la qual cosa Clotet ho ha comparat amb llançar aigua per apagar un incendi: "Apaguem el foc però queden les brases".

Sobre el trasplantament de medul·la òssia de persones resistents al VIH, el 2% de la població mundial, amb el qual s'ha aconseguit ja una cura, Bonaventura Clotet ha explicat que s'està practicant i molts més malalts es poden haver curat ja, però " és massa complex i la morbiditat, massa alta ".

Per això, el director de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa confia en la vacuna terapèutica que han dissenyat i que desperta una resposta com la que tenen les persones resistents al VIH, el que ja han comprovat en simis, i "estimula l'activitat 'natural killer (assassina natural) ".
Font: Diari de Girona

IMMUNITAT ARTIFICIAL: LES VACUNES

Com tots sabeu hi ha dos tipus d'immunitat: natural i adquirida. Doncs dins de la immunitat adquirida podem distingir entre immunitat adquirida de forma natural i de forma artificial.

Avui vull centrar-me en la immunitat adquirida de forma artificial, que pot ser:

- Passiva, si l'organisme rep, d'altre ser viu, els anticossos contra l'antígen mitjançant la inoculació d'anticossos per exemple els sèrums

- Activa, si és el propi organisme el que desencadena la resposta immunitària front a l'antigen sintetitzant anticossos, mitjançant inoculació de vacunes

http://image.slidesharecdn.com/sistemainmune-100311082619-phpapp02/95/sistema-inmune-17-728.jpg?cb=1268295991

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Immunitat_(medicina).png/600px-Immunitat_(medicina).png

LES VACUNES

El metge anglés Edward Jenner, al final del segle XVIII, va aconseguir que persones sanes fossin immunes a la verola.

El mètode que utilitzava era injectar a les persones extractes de pústules de vaques malaltes de cow pox, una malaltia molt semblant a la verola humana; les persones injectades no van patir mai de la verola. D'aquesta manera, Jenner va inventar el mètode de la vacunació. Òbviament, vacuna ve de vaca.

Edward Jenner By Sir Thomas Lawrence (1769 – 1830) ([1]) [Public domain], via Wikimedia Commons

Actualment existeixen diferents procediments per a la fabricació de vacunes:

·  Inactivades: Es fan amb microorganismes tractats en condicions que perden les seves propietats nocives. Exemples: vacunes de la grip, còlera, hepatitis A

·  Vives atenuades: Es fan amb microorganismes cultivats per a que perdin el seu poder patògen. Exemples: vacunes del xarampió, les paperes...

·  Toxoides: Són components tòxics inactius dels microorganismes que causen la malaltia. Exemples: vacuna del tètan, diftèria.

·  Subunitats: Compostes per fragments de microorganismes (part d’una proteïna) que provoquen respostes immunes. Exemple: Vacuna de l’hepatitis B.

Actualment estan en desenvolupament vacunes d’ADN ja que es possible aïllar els gens que codifiquen determinants antigènics en els microorganismes. Aquests gens es poden introduir en bacteris, llevats o cultius de cèl.lules de mamífers, on es clonen i on produeixen grans quantitats d'un determinat antigènic específic que posteriorment s'utilitza per elaborar la vacuna corresponent.

 Font: Professor Bartomeu Vilanova Suau

ANTÍGENS I ANTICOSSOS

Entre els elements que intervenen en la immunitat específica estan: els antígens i els anticossos.

ANTÍGENS

Els antígens són qualsevol substància que sigui capaç de desencadenar una resposta immunitària . Generalment són macromolècules alienes a l’organisme (heteroantígens) que pertanyen a microorganismes patògens.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinRKrQBOWwBe2K_xfRIg-yc1NgT1nBjB4nDoxKySrGMoFD7OvNOEPwECNHw_RLx1SeHqwElUqchIJ2zQ7sxnVoxDpKycuF6zs88tcWLo2sSd24Ft8hVGaoLJiJbDcKZtnW2BPY4rt8sI9r/s320/antigeno.png

També hi ha Isoantígens,  molècules procedents d’individus de la mateixa espècie (sistema ABO)

http://deconceptos.com/wp-content/uploads/2012/01/antigeno.jpg

PARTS D'UN ANTIGEN:

1. Determinant antigènic

Zona de la molècula de l’antigen per la qual s’uneix a l'anticòs; segons el determinant els antígens poden ser monovalents (un punt d’unió) i polivalents (molts punts d’unió)

 

http://image.slidesharecdn.com/clase5linfocitob-150223092058-conversion-gate02/95/curso-inmunologia-05-linfocitos-b-y-anticuerpos-13-638.jpg?cb=1424943755

2. Haptens

Petites molècules que tenen capacitat per unir-se a anticossos específics però que per si soles no tenen capacitat immunogènica.

http://image.slidesharecdn.com/respuestainmunitariaadaptativahumoral-150102232623-conversion-gate01/95/respuesta-inmunitaria-adaptativa-humoral-8-638.jpg?cb=1420241253

ANTICOSSOS

Són molècules proteiques del tipus de les globulines per la qual cosa reben el nom d’immunoglobulines (Ig) produïdes pels limfòcits B que estan destinades a unir-se específicament als antígens.

Els anticossos es troben en dos formes: en forma soluble secretada a la sang i altres fluids del cos, i en forma unida a la membrana cel·lular, ancorada a la superfície d'un limfòcit B.

   A) Anticossos de superfície

Romanen adherits a la superfície de la membrana dels limfòcits B

    B) Anticossos lliures

Són segregats a l’exterior de la cèl·lula com a anticossos solubles circulants a la sang. Són segregats per les cèl·lules plasmàtiques que tenen el RER molt desenvolupat.

Estructura

Quatre cadenes polipeptídiques: dues lleugeres i dues pesants. Les cadenes H (pesants) i L (lleugeres) estan unides per ponts disulfur. 

La molècula té un aspecte tridimensional en forma d’Y, que es compon d’una tija formada per una part de les cadenes pesants amb els radicals COOH terminals i per dos braços formats per les altres cadenes pesants i per les dues cadenes lleugeres, totes amb el radical amino –NH2 terminals. Els extrems aminats de les cadenes H i L s’anomena zona variable de la Ig. El lloc d’unió amb l'anticòs es pot considerar com un forat entre les porcions variables d’una cadena H i una L. Així doncs, un anticòs té dues zones d’unió amb l’antigen, són bivalents.

http://image.slidesharecdn.com/bloc6-140606013358-phpapp01/95/biologia-pau-immunologia-cat-8-638.jpg?cb=1402018483

ÒRGANS LIMFÀTICS

Avui parlarem dels òrgans limfàtics qui són els òrgans relacionats amb la formació, la maduració o l’acumulació de limfòcits. Poden ser: 

 1. òrgans limfàtics primaris :medul.la òssia vermella i tim.
 Açí es produeix la formació i maduració definitiva dels limfòcits (adquireixen receptors de membrana específics i aprenen a distingir entre el propi i l'aliè)

 A. La medul.la òssia vermella es troba a l’interior dels ossos plans com els del crani, als ossos curts com les costelles o sobretot a les epífisis dels ossos llargs com el fèmur. Conté cèl.lules mares precursores dels limfòcits. Aquestes cèl.lules mares poden madurar a la mateixa medul.la òssia i es transformen en limfòcits B, o migren al tim on es transformen en limfòcits T. A la medul.la òssia és on es produeix la sang (hematopoesi) gràcies a les cèl.lules mare hematopoètiques que conté que originen els tres tipus de cèl.lules sanguínies: els leucòcits (glòbuls blancs), els eritròcits (glòbuls vermells) i els trombòcits (que originaran les plaquetes). Aquest teixit es pot trasplantar, ja que es pot extreure d'un os de donant viu, generalment de l'estèrnum o del maluc, mitjançant una punció i una aspiració seguida de la transfusió al sistema circulatori del receptor, sempre que hi hagi compatibilitat dels sistemes HLA (compatibilitat d'òrgans entre el donant i el receptor). Llavors, les cèl.lules mare injectades s'incorporaran en la medul.la òssia dels ossos del receptor. És el procés que rep el nom de trasplantament de medul.la òssia. 

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/inmune/imagenes/organos/medula3.jpg

B. El tim és una petita glàndula situada sota l'estèrnum. ric en limfòcits immadurs que reben el nom de timòcits. Els timòcits arriben al tim procedents de la medul.la òssia durant l'etapa fetal. Al tim té lloc la seva maduració que els converteix en limfòcits T durant les primeres etapes de la vida. En la pubertat, quan s'ha completat la maduració del sistema immunitari, el tim inicia un procés d'involució que dura uns quans anys i que el porta a desaparèixer o a esdevenir rudimentari en l'individu adult. 

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/inmune/imagenes/organos/timo1.jpg

 2. En canvi als òrgans limfàtics secundaris : melsa, ganglis limfàtics i teixit limfoide amb fol.licles limfàtics) és on els limfòcits exerceixen la seva funció reaccionant contra antígens específics 

A. La melsa conté limfòcits B i T i a més, és el lloc on es destrueixen els eritròcits i els leucòcits defectuosos 

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/inmune/imagenes/organos/bazo2.jpg

B. Els ganglis limfàtics s’encarreguen de filtrar la limfa gràcies a l’acció de cèl.lules fagocitàries que hi ha a l’interior. A l’espècie humana es troben concentrats en els engonals, les aixelles, la zona cervical i la subclavicular. Quan s’inflama és indici de l’existència d’una infecció i de l’acció de l’aparell immunològic.

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/inmune/imagenes/organos/ganglio1.jpg

LABORATORIS VIRTUALS

En Biologia és molt important assistir al laboratori per realitzar sessions pràctiques on aplicar els processos apresos. Però hi ha vegades on és impossible realitzar aquestes sessions, pot ser per falta d'espai o falta del material necessari. Un recurs molt útil són els laboratoris virtuals. Aquestes sessions es desenvoluparen en l'aula d'informàtica de forma individual o parelles i durant aquesta unitat durem a terme una pràctica virtual d'un Laboratori d'Immunologia a través del següent enllaç:

 The Virtual Immunology Lab. HHMI

Durant aquesta sessió aprendrem la base de l'assaig ELISA (immunoanàlisi enzimàtic) i ho durem a terme per parelles seguint els passos que ens indica de forma interactiva el programa. Al final haureu de contestar a les preguntes plantejades i lliurar un guió de la pràctica per parelles. 
Espere que gaudiu de l'experiència de treballar en un laboratori d'immunologia.

Solament hem de fer clic i ja estarem dins. però abans d'aquesta sessió, haureu de llegir el glossari i background que l'anterior enllaç proporciona i que repassarem a l'inici de la pràctica virtual.No t'oblides!

CONTINGUTS DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Ingestion by Neutrophil. By National Institutes of Health (NIH) (National Institutes of Health (NIH)) [Public domain], via Wikimedia Commons

Avui anem a indicar els continguts que desenvoluparem durant la unitat didàctica Immunologia. Immunologia aplicada i alteracions del sistema immune. Aquesta unitat té dues parts:

 Primera part: Immunologia 

• Sistema immunitari
• Tipus de mecanismes de defensa
• Mecanismes inespecífics: inflamació, sistema del complement, interferons, citocines, fagocits i cél.lules NK
• Mecanismes específics:
• Limfòcits T i B
• Òrgans limfàtics
• Antígens
• Anticossos. estructura, tipus i reacció antígen-anticós
• Mecanismes d'acció de les defenses específics:
• Immunitat humoral
• Immunitat cel.lular
• Selecció clonal
• Tipus d'immunitat i exemples:
• Natural/Artificial
• Passiva/Activa

     Segona part de la unitat: Alteracions del sistema immune i aplicacions

• Disfuncions i deficiències del sistema immunitari
• Malalties d'autoimmunitat
• Hipersensibilitat i al.lergies
• Immunodeficiències i els seus tipus:
• Primària o congènita: nens bombolla
• Secundària o adquirida: SIDA
• El cancer i el reconoeixement immunitari
• El trasplantament i el rebuig
• Teràpia gènica
• Cèl.lules mare embrionàries

DÍA MUNDIAL DE LA SIDA:1 DE DESEMBRE

"Molt s'ha avançat des de l'any 2000: s'ha aconseguit la meta mundial de detindre i invertir la propagació del VIH. Des d'eixe any les noves infeccions s'han reduït en un 35% i les morts per sida en un 25%. Uns 16 milions de persones reben actualment tractament antirretrovírico, més d'11 milions d'elles en África. En África oriental i meridional deu milions d'hòmens s'han oferit voluntaris per a la circumcisió masculina per raons mèdiques - un procediment que reduïx el risc de contraure el VIH en un 60%. Amb tot, ha arribat el moment de ser encara més audaços, de prendre mesures innovadores per a aconseguir la meta dels objectius de desenrotllament sostenible: posar fi a l'epidèmia per a 2030. El passat setembre, els líders mundials van acordar ambicioses metes intermèdies per a accelerar els esforços per posar fi a la sida. En el Dia Mundial de la Sida, l'OMS publicarà noves recomanacions per a impulsar l'èxit de les metes"

"En el nostre entorn, el VIH continua sent un repte que ocupa un lloc central en l’agenda dels objectius de salut. El camí per a la seva resolució passa per enfortir les estratègies sanitàries i socials que han demostrat ser efectives i que inclouen el reforç dels missatges sobre la importància de la prevenció, la promoció de la prova de detecció del VIH per continuar disminuint el retard diagnòstic, seguir treballant per un bon compliment terapèutic i l’avenç en la recerca de vacunes. S’ha progressat en la facilitació d’un entorn favorable per disminuir l’estigmatització i la discriminació relacionades amb el VIH. En aquest sentit, a Catalunya s’ha aprovat aquest any l’Acord Nacional per fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya i contra l’estigma relacionat, un acord de país que, entre altres aspectes, insta a impulsar un pacte social contra la discriminació de les persones que viuen amb el VIH. No obstant això, encara queda camí per recórrer; hem d’aprofitar totes les vies d’informació, formació i comunicació que ens ofereix una societat dinàmica com la nostra per contribuir a eliminar-les i vetllar pel respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals. Aquesta jornada és una bona oportunitat per remarcar la importància de continuar treballant de forma activa, conjunta, solidària i dinàmica per assolir l’objectiu fixat a escala mundial d’arribar a zero l’any 2030: zero infeccions pel VIH, zero morts relacionades amb la sida, zero estigmatització i discriminació." 
Font: Canal Salut de Catalunya